© Jordi Martí-Aledo

Deixem enrere un mes de març caracteritzat per la forta tramuntana que va bufar durant 10 dies seguits i que va reportar xifres màximes de corriol petit mai registrades al parc natural, amb alguns centenars d’exemplars sedimentats a l’estany d’en Pericus i als estanys del Matà. En aquesta segona localitat també hi van sojornar durant uns dies cap a 100 corriols camanegres i s’hi va veure un estol de 194 gavians foscos. Malauradament, ocells com el batallaire o el tètol cuanegre, que anys enrere haurien estat abundants en aquestes mateixes dates i circumstàncies, van mantenir un pas força discret, fet que evidencia, una vegada més, la forta davallada que han experimentat aquestes espècies a nivell europeu (pel que fa al batallaire, només a Finlàndia s’ha perdut més del 90% de la població reproductora que hi havia a principis dels anys 80).

Encetem el mes d’abril amb les primeres arribades prenupcials de martinet menut, pòlit cantaire, cucut, abellerol i balquer, espècies, com d’altres, que passen l’hivern a l’Àfrica subsahariana. Com a notícia destacada cal esmentar, però, la presència d’un mascle de bitó que fa dies que canta a l’estany de Palau, localitat on també s’hi han vist exemplars sortint al capvespre -fins a 16 en un mateix dia- i reprenent la seva migració cap a nord. Esperem que la greu sequera que pateix aquest estany, així com els estanys d’en Pericus, de l’Aiguaclara o del Tec de Dalt, i que és conseqüència directa de l’endarreriment de les obres de neteja de la Mugueta, no perjudiqui la nidificació d’aquesta i d’altres espècies, com ara l’agró roig, la fotja vulgar o la boscarla mostatxuda. Durant aquest mes s’ha de fer molt evident el pas migratori d’ocells pels nostres aiguamolls. No debades, es tracta del període de l’any on podem trobar una diversitat més important d’espècies i uns pics d’abundància més alts, sobretot si, un cop més, ens bufa la tramuntana o ens arriba alguna llevantada. Caldrà estar amatents a la presència del martinet ros, l’àguila pescadora, el falcó cama-roig, la perdiu de mar, el territ gros, el territ de Temminck, la cada cop més escassa siseta, el xatrac gros, el fumarel alablanc, el mosquiter xiulaire o la piula gola-roja, sense oblidar-nos d’espècies molt més escasses com l’arpella pàl·lida russa, el becadell gros, la boscarla d’aigua o el papamosques de collar. No deixeu de visitar l’estany de Vilaüt, l’estany Europa, els prats de Can Comes i del Mas Trencat, l’estany del Cortalet i els estanys del Matà, ni tampoc deixeu de prospectar les aigües de la badia de Roses. De ben segur que, amb una mica de constància i dedicació, podreu obtenir magnífiques observacions.



Comments are closed.